Fragment de la ponència de Carme Jordà, directora Assistencial de La Fageda, en el marc dels actes de commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental celebrats a Martorell.
La Fageda va néixer amb l’intent i la voluntat de reconèixer les possibilitats que les persones diagnosticades de malaltia mental tenien, concretament en el món del treball. Cristóbal Colón feia laborteràpia dins els psiquiàtrics i moltes vegades es quedava meravellat del component a vegades artístic, a vegades productiu, que tenien alguns dels pacients. I pel seu cap hi havia la idea “si això ho poguéssim vendre!”, o “si tinguéssim més estructures que ens permetessin produir amb més eficàcia!”.
I d’aquesta visió i d’aquest desig va néixer el què ara és La Fageda.
Des de fa 30 anys, la història de La Fageda està lligada a unes creences molt fermes:
En l’àmbit assistencial:
1.- Una profunda fe en l’ésser humà i la convicció que tots ens aferrem a la possibilitat d’una vida millor.
2.- Al convenciment que les persones, totes, en el context adequat, treuen totes les seves possibilitats que d’altra manera podrien romandre amagades per sempre.
En l’àmbit empresarial:
1.- Una mentalitat impulsora i creadora, generadora de projectes.
2.- Una predisposició a adaptar-se als canvis de context i fer dels problemes, oportunitats de creixement i canvi.
(…)
Nosaltres creiem que el missatge de La Fageda és que tots i cadascun de nosaltres té quelcom a oferir i a aportar als altres. Certament, es necessita crear les condicions perquè aquest potencial pugui sortir. I això és el què ha fet La Fageda: ha creat una empresa on les capacitats de tots hi tenen cabuda. I ja sabeu… un fa les coses bé i se’l comencen a mirar bé, cada vegada fa les coses millor i així, cada vegada és més ben mirat. I entrem en una espiral de creixement on pot sortir el millor de cada persona.
(…)
En aquests anys hem après:
1) Que infondre esperança mobilitza a les persones a treure el millor d’elles mateixes.
2) Que formar part d’un projecte fa créixer. Un grup de persones lluitant per un objectiu és molt més que la suma de les individualitats.
3) Que quan el projecte té èxit fa créixer molt l’autoestima. I si un se sent bé amb ell mateix pot crear cada vegada més condicions per sentir-se millor.
4) Que els vincles i les relacions que es creen quan un forma part d’un projecte generen tota una xarxa que actua de manera molt positiva sobre els nostres treballadors en els que, a vegades, la tendència a l’aïllament és una característica important.
5) Aquella famosa frase del Picasso que diu que “la inspiració ens ha d’agafar treballant”. Perquè sí. Hem tingut molta sort, hem trobat gent que ens ha ajudat molt, però també hem treballat molt, amb coratge, acceptant la incertesa de no saber com podien anar les coses però posant-hi tot de la nostra part perquè anessin bé: temps, fe, esforç, perseverança i il·lusió.