El passat 10 de maig, va celebrar-se la VIII Jornada Clade per debatre sobre Els serveis bàsics des de l’economia social. La ponència principal va arrencar amb la presentació d’experiències internacionals gestionades per l’economia social que, en els seus distints llocs d’origen, estan contribuint al canvi de paradigma de la gestió dels serveis bàsics des d’una nova perspectiva.
Luigi Martignetti, vicepresident de Social Economy Europe i secretari general de REVES (Xarxa Europea de les Ciutats i Regions per l’Economia Social) va exposar diferents casos d’èxit de l’economia social en contextos europeus amb marcs normatius molt diferents i, per tant, més o menys propicis a aquesta transformació que va definir com “la possibilitat més democràtica i justa de contribuir a la transformació social”.
Economia social, font de creixement i ocupació
Cal tenir present que segons Social Economy Europe, creada l’any 2000, va néixer amb l’objectiu d’establir un diàleg permanent de l’Economia Social amb les institucions europees. Segons dades publicades en la darrera Memòria de SEE, l’economia social a Europa registra 2,8 milions d’empreses i entitats que ocupen 13,6 milions de persones i representen el 8 del PIB del conjunt de la Unió.
Si ho desglossem per països propers, Itàlia encapçala el rànquing amb 335.000 entitats o empreses i 2,2 milions de llocs de treball; França compta amb 220.000 empreses i entitats, 2,37 milions de llocs de treball, el que representa el 10,5% de l’ocupació, i un 6% del PIB; a Portugal, es xifren en més de 61.000 les empreses i més de 215.000 llocs de treball i, a l’Estat Espanyol, es comptabilitzen 43.000 empreses, que registren 2,2 milions de llocs de treball, que suposa un 12,5% del total de l’ocupació, i un 10% del PIB.
L’economia social engloba una rica diversitat d’empreses i entitats, com les cooperatives, mútues, associacions, fundacions, empreses socials i institucions paritàries de protecció social, que comparteixen principis, valors i característiques intrínseques com la preeminència de la persona i l’objectiu social sobre el del capital, un principi de govern democràtic i la reinversió dels excedents o beneficis en el projecte o en objectius d’interès general.
El Parlament Europeu especifica que l’economia social és un dels pilars del model social europeu i ha de jugar un rol essencial en l’economia europea per conjugar rentabilitat i solidaritat, crear llocs de treball de qualitat, reforçar la cohesió social, econòmica i territorial, generant capital social, i promoure una ciutadania activa i una forma d’economia dotada de valors democràtics que situa la persona en el primer pla. En aquesta línia, es va manifestar Martignetti quan va afirmar que “és un model d’empresa per al futur d’Europa”.
La seva exposició va permetre conèixer experiències d’economia social i solidària de països amb una legislació favorable, com a França, o d’altres on simplement la legislació no existeix perquè l’Estat del benestar no ho fa necessari, com Suècia. Empreses de gestió de residus i d’aprovisionament d’aigua a Itàlia; serveis a les persones a Holanda; cooperatives de criança familiar a Suècia o entitats socials que gestionen museus també a Itàlia. Un necessari “parteneriat entre les empreses amb missió social i les institucions locals”.
Un model d’èxit que s’exporta arreu del món
En el segon torn de la Jornada, es van donar a conèixer Experiències internacionals gestionades per l’economia social que contribueixen a canviar paradigmes molt establerts. “Vinc a explicar-los una història bonica”. Així començava l’exposició de Gertje van Roessel, coordinadora internacional de Buurtzorg, una empresa holandesa que ha transformat l’atenció domiciliària a Holanda. “Primer cafè, després les cures”, amb aquesta fórmula una xarxa d’infermeres ha revolucionat l’atenció a les persones a través d’un canvi radical de funcionament “ens vam adonar que cada dia dedicàvem més temps a la burocràcia i menys als pacients i vam decidir canviar-ho. Sí, tothom ens deia que era bucòlic però era impossible”.
El resultat és que des del 2006 han passat d’un equip de 800 als 10.000 professionals actuals. Equips de 10 o 12 persones cobreixen “barris” d’entre 5.000 i 12.000 habitants per establir relacions basades en la confiança i en el coneixement del marc “informal” de les persones ateses, és a dir, entorn, família, situació social, lloc de residència. El secret d’aquests equips és “l’autogestió” i, per tant, la “capacitació per fer-se responsables de la seva feina”. Un model d’èxit que Buurtzorg dedica a predicar i ja ha estès a 23 països.
Objectiu: 95% d’energia verda l’any 2050
Des d’Alemanya, Rainer Hinrichs-Rahlwes, vicepresident de la Federació Europea d’Energies Renovables i membre de la junta directiva i portaveu de la Federació Alemanya d’Energies Renovables, va exposar com un marc legislatiu favorable però també la “consciència ciutadana d’oposar-se a l’energia nuclear des dels anys 70 i 80, però també als monopolis” han convertit el seu país en líder de la producció d’energia neta i renovable. Hinrichs-Rahlwes, que des de l’any 1998 fins al 2005 va ser Director General al Ministeri Federal del Medi Ambient, la protecció de la naturalesa i la Seguretat Nuclear, va explicar aquest model de gestió que prima la producció d’energia verda “grups de consumidors per al propi abastament i per al servei a la xarxa”, com agricultors, inversors privats o comunitats energètiques que han contribuït al creixement sostingut de les últimes dècades.
Una evolució que s’ha situat en el 45% actual però que té prefixat, segons acords del Govern Federal, arribar al 95% l’any 2050.
Aigua.coop, l’experiència local
Aigua.coop és una cooperativa de segon grau formada per la Comunitat Minera Olesana, el Grup Clade i l’empresa RAX. La iniciativa persegueix crear un espai de reflexió i informació al voltant dels models de gestió de l’aigua, el cooperativisme i l’economia social. L’aigua és un element vital que s’ha d’administrar i gestionar com un bé comú d’interès públic, participada democràticament pels propis usuaris. Joan Arévalo, president d’Aigua.coop, va defensar l’estratègia d’un “model de gestió mixt que garanteixi una gestió pública participada pels mateixos usuaris” per fomentar la coresponsabilitat ciutadana i la creació d’estructures d’àmbit local, en un moment on el debat de la remunicipalització pren molta força.
Avui, a Catalunya, el 80% de la gestió rau en mans del sector privat. Per Arévalo, “l’empresa cooperativa i l’economia social pot oferir als Ajuntaments que vulguin optar per una gestió d’aigua municipal com la d’Aigua.coop, basat en la qualitat de l’aigua i on el ciutadà deixa de pagar costos il·legítims no associats, que sumen fins al 53% del cost total”.
Va recordar també que 180 països de tot el món han recuperat la gestió pública de l’aigua entre els anys 2000 i 2016, una tendència que Catalunya està experimentant en algunes localitats. “No contemplem el passat amb recança, ni el futur amb por, contemplem el present amb atenció”, va concloure.
Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, va tancar l’acte fent referència a la importància que l’economia social té per al país, on “aporta el 2,2% del PIB català, produït per més de 10.000 empreses”. En el seu conjunt, la facturació agregada de l’economia social supera els 4.500 milions d’euros i genera més de 45.000 llocs de treball en tots els sectors, des dels serveis (59%), indústria (16%), agricultura (10%), construcció (15%), de consumidors i usuaris (3%) i ensenyament (2%), entre d’altres.
Imatges de la jornada
Fotògraf Marc Castellet
