L’Observatori de l’Economia Social – OES21, ha presentat a la Universitat Ramon Llull l’estudi “Economia Social a Catalunya: fonaments i perspectives” on desenvolupa el primer “estat de l’art” de l’Economia Social a Catalunya. Les seves conclusions representen un recurs imprescindible com a punt de partida per a qualsevol estudi sobre l’Economia Social al país, en proposar indicadors per mesurar no només l’impacte estrictament econòmic, sinó també aspectes intangibles com els socials i mediambientals.
L’estudi, dirigit pel professor Jordi Serra del Pino, ha estat presentat avui amb la participació de Juan Antonio Pedreño, president de la Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES) i de Social Economy Europe (SEE) i de Maravillas Rojo, presidenta de l’OES21. Tal com ha assenyalat Jordi Serra, “aquest estudi vol ser un document de capçalera per a totes les persones interessades en l’Economia Social a Catalunya, facin o no recerca sobre el tema. Sense un estat de l’art previ, abordar nous estudis des de la disciplina de la prospectiva resulta molt més difícil”.
Per al següent pas, l’OES21 vol contribuir a suplir una carència de l’Economia Social: la necessitat d’una reflexió rigorosa sobre com pot ser el futur i quin pot ser el paper que ha de jugar en ell. Per això, Jordi Serra apunta que aquesta tasca “s’ha de fer des de la ciència de la prospectiva, treballant les implicacions futures i tendències actuals com, per exemple, com pot incidir l’Economia Social en el canvi climàtic”. Per a Serra, tenir respostes és crític, ja que “o bé l’Economia Social treballa per tenir un rol més actiu en el disseny d’aquest nou món, o bé accepta que la seva contribució dependrà de factors que ni controla ni és capaç d’anticipar”.
Barcelona, puntal de l’Economia Social a Catalunya
La llarga trajectòria històrica del moviment social i associatiu de Catalunya, el suport d’associacions i federacions (com la Xarxa d’Economia Solidària i la Federació de Cooperatives del Treball), o l’impuls de les polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya, han permès generar un teixit d’intercooperació entre les 10.000 empreses del sector, que donen feina a més de 180.000 persones i que generen al voltant el 2,2% del PIB català. Les cooperatives (el 44%), les associacions (24%) i fundacions (13%), lideren el rànquing d’entitats on destaquen també les societats laborals (SLL i SAL).
A Barcelona, l’Economia Social genera el 7% del PIB de la ciutat, amb un volum econòmic agregat de 3.750 milions d’euros. Amb 4.700 projectes socioeconòmics (el 6,2% del total) i 53.400 persones treballadores (el 8% del total d’ocupació), el sector destaca per la gran presència de cooperatives de treball associat (un 77% del total de cooperatives), i la seva preeminència en els barris de l’Eixample, Sant Martí i Gràcia.
El valor afegit de l’Economia Social
Un de les conclusions d’aquest estudi de l’Observatori de l’Economia Social OES21 és que les organitzacions de l’Economia Social han de visibilitzar en termes de valor l’impacte social i ambiental de la seva activitat per guanyar notorietat i influència.
Els escenaris de crisi econòmica i emergència climàtica, que impliquen un canvi de model urgent, invaliden els indicadors tradicionals basats únicament en paràmetres econòmics que reflecteixen creixement i guany. Segons dedueix l’estudi, la gran oportunitat de l’Economia Social en els propers anys passa per quantificar les aportacions de l’activitat econòmica al benestar de les persones: igualtat de gènere, qualitat del treball, conciliació familiar, transparència en la gestió, impacte mediambiental, proximitat, etc.
L’estudi d’OES21 apunta tres metodologies de referència a Europa per mesurar el seu valor afegit, i considera que, a més, seria convenient que les incorporessin no sols les organitzacions de l’Economia Social, sinó també la resta d’empreses:
- Els indicadors del Consell Nacional de Cambres Regionals de l’Economia Social (CNCRES) de França, on és un referent. Analitza diferents aspectes socials com l’estructura, el tipus i la mitjana de treballadors, la qualitat del treball, la mitjana salarial, els tipus de contracte, l’equitat de gènere, l’arrelament territorial, etc.
- La Balança Social que promou la Xarxa de l’Economia Solidària (XES) configura una comptabilitat (social i ambiental) agregada del sector i dóna accés al Mercat Social, on empreses i organitzacions que hi participen són reconegudes a partir d’una bateria d’indicadors. Entre 2007 i 2016 són més de 150 les entitats i organitzacions.
- El Valor Social Integrat, impulsat pel professor de la Universitat de Deusto José Luis Retolaza amb l’objectiu de mostrar el valor generat, per monitorar el valor social per al conjunt de “stakeholders”. Aquesta metodologia, la més avançada, és aplicable a tota mena d’organització. Cooperatives com SUARA i ABACUS, membres del Grup Clade ja elaboren anualment la memòria amb aquesta metodologia.
Sobre l’OES21
L’OES21 és un organisme promogut per la Fundació Blanquerna i el Grup Empresarial Cooperatiu Clade, constituït el 2018 per generar coneixement sobre l’Economia Social i posar en valor l’Economia Social com a eina efectiva per abordar els reptes que planteja l’evolució de l’economia i de la societat.
Per realitzar-ho, l’OES21 pretén adoptar una visió de futur que permeti anticipar els reptes als quals haurà de fer front l’Economia Social i formular propostes per afrontar-los, a partir de la recerca per generar coneixement, la seva transferència i la docència.