Corma, la cooperativa de planta viva que compta amb més de 40 anys d’història, expressa la seva preocupació per la situació econòmica que pot suposar pel sector de la planta vivia i ornamental arran la crisi generada pel Covid-19.
Aquest sector cobreix diferents espais del territori, Corma compta amb cultius al Maresme, Montseny, Vallès Oriental i Occidental, totes elles amb un fort arrelament al seu entorn.
És un sector que demana una dedicació absoluta i que es basa en explotacions familiars que son el pilar econòmic d’aquestes famílies. Les explotacions agrícoles interverteixen tot l’any la preparació e la planta perquè estigui llesta a la primavera, època en què es ven el 90% de la facturació anual, concretament, entre els mesos de març i maig.
La planta que no es comercialitzi en aquest període ja no es podrà vendre després. El cost de producció d’estima en 300.000 euros per hectàrea de cultiu.
L’estacionalitat suposa un problema irresoluble en aquest moment, donat que la cadena de distribució ha quedat tancada. La impossibilitat de poder comercialitzar el producte porta a les empreses a la fallida immediata, ja que les existències poden suposar fins al doble del patrimoni net de cada empresa.
Sense solució a aquest problema sobrevingut, el sector corre el risc de desaparèixer. Això també implica l’atur de multitud de treballadors, perquè la planta és una activitat intensiva en mà d’obra, i també suposa l’abandonament de centenars d’hectàrees de cultiu que son zones no urbanitzades i constitueixen un pulmó verd per a cadascun dels territoris.
En aquests moments d’incertesa, les explotacions de planta viva no estan acomiadant personal per via d’ERTO o ERO perquè compten que és important mantenir la planta cuidada amb l’esperança de poder-la vendre en els diferents països de la UE quan es doni llum verda a l’obertura de comerços. Aquest fet suposa un avantatge per als treballadors, però representa un sobre cost per a les empreses que no podran assumir i accelerarà el seu tancament.
Per això, Corma, com tot el sector, demana una línia d’ajuts institucionals urgents que ajudin al sector a sobreviure i a recuperar aviat la situació, tal com s’ha atès a altres sectors agraris, en circumstàncies recents. Aquests ajuts s’hauran de portar a terme de forma imminent o arribaran massa tard. Quedar-nos sense capacitat de retornar o refinançar els compromisos amb tercers per manca d’aquest suport suposa la ruïna per a centenars de famílies i la mort d’un sector de forta tradició al nostre país.