El treball acadèmic i de divulgació “El Llobregat, un riu salí?”, realitzat per Pau Bonastre i Arnau Guiu, alumnes de la UPF-Tecnocampus de Mataró, recull les afectacions que causa periòdicament el col·lector de salmorres a la Comunitat Minera Olesana. A través d’una extensa entrevista en vídeo a Joan Arévalo, president de la cooperativa de l’aigua, s’exposa el cas de la CMO com un exemple dels problemes que provoca aquesta infraestructura, una conducció que transcorre des de fa 30 anys entre el Bages i el Prat de Llobregat i que transporta l’aigua de les surgències salines i les procedents de l’activitat minera de la Catalunya central. Aquesta aigua, que conté elevades concentracions de sal, arriba fins a la depuradora del Prat per ser traslladada mar endins. Sovint, però, la canalització pateix trencaments i vessaments, que poden afectar a la qualitat de l’aigua, així com a la flora i la fauna de l’entorn del riu Llobregat. L‘entrevista en vídeo es pot recuperar aquí.
En l’entrevista, Arévalo afirma que cada vegada que el col·lector pateix un trencament té lloc “un greu atemptat ecològic“, que pot comportar la contaminació dels pous d’extracció. És per aquest motiu que, tal com explica el president, es realitzen controls de conductibilitat i de clorurs de forma setmanal amb l’objectiu de detectar i poder corregir qualsevol anomalia. “Quan es produeix un trencament, la salmorra s’infiltra i pot arribar a contaminar els pous d’extracció, fet que ens obliga a aturar-lo durant tres o quatre setmanes”, assegura. En aquest sentit, Arévalo recorda que les salmorres “són molt dolentes per zones com el bosc de ribera”, fet pel qual considera urgent i prioritari la construcció del nou col·lector entre Abrera i les mines del Bages.
Més enllà del cas de la CMO, el projecte “El Llobregat, un riu salí?” analitza de forma exhaustiva en una pàgina web la història de l’extracció de sal al Bages i, en concret, la de sals potàssiques que realitza l’empresa Iberpotash S.A., encarregada de gestionar-ne l’extracció, el tractament i la comercialització des de 1998.