El passat 15 de setembre, l’espai El Sucre de Vic va acollir la jornada Un preu just per a la llet: de la utopia a la realitat? organitzat per la cooperativa Plana de Vic, conjuntament amb la cooperativa Vaquers d’Osona, la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic que van reunir més de 200 persones del sector ramader.
La jornada va comptar amb la participació de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que va inaugurar l’acte: “Com a país, no ens podem permetre un bric de llet costi 0,58 cèntims”.
La jornada va ser un èxit de convocatòria, i va tenir la voluntat d’avaluar la situació de col·lapse en què està immers el sector lleter des de fa mesos, en part, per l’escanyament de preus de les centrals de compra, que no cobreixen els costos de producció, i per l’augment sostingut del preu dels cereals, que només fan que empitjorar cada dia aquesta situació.
“El tancament d’una granja –va dir Jordà– implica importants derivades per al conjunt de la societat: menys pastures, menys camps de cultius, més proliferació de boscos i, a la llarga, més incendis”. La pèrdua d’explotacions ramaderes que, des de l’any 1992 s’han reduït en un 95%, comporta poc relleu generacional i menys cohesió territorial. Jordà va subratllar la disposició de treballar per al sector, “malgrat no tenir totes les eines, estem conjurats a trobar una solució”, perquè la sostenibilitat del model agroalimentari de Catalunya, “no és només ambiental, també passa perquè els ramaders s’hi puguin guanyar la vida”. A més, la consellera va incidir en la importància de l’agrupació “en cooperatives com a model d’economia social que ofereixen un economia basada en valors, principis, honestedat, transparència i compromís social”.
Jordà també va recordar els compromisos del seu departament amb el Pla Estratègic d’alimentació que vol revertir en millores per als productors, reforçant el model familiar, enfortint la cooperació entre els productors perquè tinguin més força en les negociacions, potenciar les cooperatives com a model innovador i sostenible i blindar un preu just per a la llet.
La veu del sector
La jornada també va comptar amb la participació d’experts, com Jordi Maynegre, de Gestrum Integral SLP i tècnic de l’Observatori de la Llet del Departament, Gema Hernández, directora de l’Agència d’Informació i Control Alimentari, o Francisco Fernández, director d’AGAPROL.
Daniel Bassas, director general de la Cooperativa Plana de Vic i portaveu de la branca de la llet a la Federació de les Cooperatives Agràries de Catalunya, va posar en valor el model d’explotacions ramaderes del territori, basat en granges familiars de pocs caps de bestiar, “el 67% dels productors de Catalunya produeixen el 22% de la llet, davant d’un 6% de grans explotacions que en produeixen el 40%”. Aquest model territorial és bàsic per a la sostenibilitat del medi rural, el reequilibri territorial i la pervivència d’un model econòmic a les comarques amb més pes de l’activitat ramadera. Un sector que avui aglutina 441 granges, però que ha vist com “en l’últim any, en tancaven 9”.
Bassas va reivindicar l’esforç d’un sector per “innovar i posar-se al dia” amb el compliment estricte de la llei en instal·lacions, seguretat alimentària i bacteriologia; la tecnificació i adaptació per obtenir rendiments i economies d’escala; la recollida diària de la llet que permet obtenir un producte d’altíssima qualitat; la producció de pinsos de primera qualitat i serveis de veterinaris permanents, i aliments que minimitzin la càrrega de nitrogen en les dejeccions; l’ús de les energies renovables; les noves tecnologies; les certificacions de benestar animal i la reducció dels antibiòtics. “Tot així, veiem com avui, molts ramaders han de mal vendre la seva llet, per sota els costos de producció”.
Bassas va recordar que per cobrir els costos de producció, el preu de venda del litre de llet hauria de ser de 0,37 cèntims, però que els contractes actuals amb les centrals de compra ronden els 0,34 cèntims; una xifra insuficient.
Per això, va assenyalar els “reptes del sector primari”, que passen per “mantenir l’eficiència i la sostenibilitat; tenir una estratègia compartida del conjunt del sector ramader; potenciar les produccions de sostenibilitat; transmetre una responsabilitat compartida i la recerca de noves solucions industrials”. Així mateix, ha subratllat el paper de les cooperatives per la seva “contribució al desenvolupament rural, la preservació del territori i la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental”.
Un altre dels reptes que persegueixen les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona és la necessitat de posar en valor i prestigiar un producte de primera necessitat com és la llet i de conscienciar el consumidor final de la responsabilitat que té en la seva acció de compra. Una bona solució és l’estratègia de comunicació i divulgació que segueixen algunes marques blanques i marques comercials a França, que repercuteixen d’aquesta manera els costos de cada litre de llet:
La jornada la va cloure Carmel Mòdol, secretari d’Alimentació del DACAA, que ha manifestat “la responsabilitat de l’administració per trobar una solució perquè un sector crucial que no arriba a final de mes, és un mal negoci per al conjunt de la societat”.