És el resultat del primer estudi fet a Espanya que avalua els resultats de salut de les mares i els seus nadons en parts de baix risc en funció dels professionals que l’atenen, llevadores o metges obstetres
L’objectiu d’aquest estudi, realitzat a 44 hospitals públics i amb la participació de 11.537 dones, era evaluar l’associació entre l’atenció rebuda (atenció de llevadores i de metges obstetres) i els resultats materns i neonatals en dones amb embarassos normals, de risc baix i mig a Espanya del 2016 al 2019. Un dels resultats significatius és que que les dones ateses per llevadores des de l’inici del part tenen el doble de possibilitats de tenir un part normal i fins a un 50% menys de possibilitats de tenir un esquinçament perineal sever i/o episiotomia.
L’estudi “A comparison between midwifery and obstetric care at birth in Spain: A cross-sectional study of perinatal outcomes” ha estat liderat per Anna Martín i Ramón Escuriet professors i investigadors del grup de recerca Global Health, Gender and Society (GHenderS) de Blanquerna-Universitat Ramon Llull i ha estat publicat a la revista International Journal of Nursing Studies.
Hi ha evidència científica considerable que demostra una forta relació entre la manera com es presta l’atenció a la maternitat i els resultats de salut materna i neonatal. Actualment, llevadores i obstetres ofereixen l’atenció de maternitat a tot Espanya. Fins ara, cap estudi no ha avaluat si els resultats de la maternitat difereixen entre aquests dos grups.
La professora i investigadora de Blanquerna-URL, Anna Martín, explica que “les troballes d’aquest estudi haurien de fomentar un canvi en el sistema actual d’atenció de maternitat cap a una integració més gran dels serveis liderats per llevadores amb l’objectiu d’aconseguir resultats de salut òptims per a les dones i els nadons. S’ha demostrat que la atenció liderada per llevadores s’associa amb menys intervencions obstètriques i una satisfacció més gran de les dones amb la seva experiència de part”.
La taxa de cesàries per a les dones al grup d’atenció prestada per llevadores va ser del 10,4%. Aquesta taxa de cesàries està molt per sota tant de la taxa de cesàries per a dones al grup d’atenció prestada per metges obstetres com de la taxa nacional de cesaries a hospitals finançats amb fons públics, que són 33,2% i 22,2% respectivament.
“Aquests resultats positius, explica Anna Martin, es poden explicar per les característiques de l’atenció que ofereixen les llevadores. La seva formació i àrea competencial es centren en l’embaràs i el part normal com a processos de salut. D’altra banda, és important assenyalar que tot i que les dones amb embarassos classificats com a embarassos d’alt o molt alt risc van ser excloses d’aquest estudi, la taxa de parts instrumentats documentada en aquest estudi va ser preocupantment alta, una troballa en línia amb el darrer informe d’Europeristat”.
Pels investigadors, aquestes troballes ressalten la importància de la selecció del professional de salut que acompanya el part després d’una avaluació prèvia de factors de risc i apunten a una necessitat urgent d’enfortir l’atenció de les llevadores a Espanya. “En vista dels resultats positius del part per a les dones sota la cura de llevadores descrits al nostre estudi i la sòlida evidència internacional que recolza els molts beneficis de l’atenció dirigida per aquestes professionals, és clar que els responsables polítics haurien de considerar un canvi en el model d’atenció a la maternitat actual per garantir la seguretat de la dona durant tot el procés del part. Aquest canvi ha d’incloure un augment en el nivell de personal de llevadores a les unitats obstètriques i s’han de fer esforços per promoure l’autonomia de les llevadores en l’exercici de la seva competència professional i continuar ampliant l’accés a centres de naixements liderats per llevadores a aquelles dones que tinguin embarassos de baix risc”.
Finalment, apunten que Espanya compta amb un dèficit molt important de llevadores. “Es vital incrementar el nombre de llevadores alhora que l’oferta de l’atenció prestada per aquestes. Cal revisar l’accés a la formació de les llevadores ja que el nombre de places és molt limitat i no es cobreix el nombre de llevadores que es troben en procés de jubilació. Aquests dos elements clau són de gran importància com a possible factor corrector en un context en què s’adopta el maneig del part de manera activa en detriment de l’atenció centrada en la dona i la pràctica basada en l’evidència”.