Quan la ciutadania d’Olesa fa el gest d’obrir l’aixeta, en surt aigua saludable, econòmica i sostenible. La Comunitat Minera Olesana (CMO), responsable de l’abastament al municipi, duu a terme un control exhaustiu de l’aigua, en totes les parts del procés: des de la captació pròpia fins als consumidors, passant pel tractament de potabilització i la distribució a la xarxa. En total, s’analitzen més de 50 paràmetres, fet que converteix l’aigua d’Olesa en un dels productes que pot ingerir la ciutadania que més controls supera. A més, Olesa compta amb un aqüífer on l’aigua, inicialment, ja disposa de bona qualitat. A la planta de potabilització, s’agafa l’aigua d’aquest aqüífer i se li fa el tractament per fer-la potable i segura per a la població, i d’aquí, s’envia a la xarxa i als dipòsits.
Durant tot el procés, l’aigua és analitzada mitjançant el telecontrol que indica a temps real la quantitat de clor de la que disposa l’aigua, la conductivitat que té, la quantitat d’aigua que puja a xarxa i el nivell dels dipòsits, entre altres. Alhora, a part d’aquestes dades controlades de forma continuada, a la planta de tractament sempre hi ha una persona que s’encarrega de supervisar el seu bon funcionament i de controlar altres paràmetres com l’amoni, el manganès, el ferro, els nitrits, el pH, etc. Però el control no acaba aquí. El procés de potabilització de la Comunitat Minera Olesana conté dues filtracions. El primer filtratge es realitza amb uns filtres de sorra autorentables. Des de l’any 2000, el segon filtratge es duu a terme amb filtres de carbó actiu vegetal. Aquest últim filtre, elimina els pesticides que puguin quedar presents a l’aigua i els subproductes que s’hagin pogut generar per la cloració, com els trihalometans.
L’aigua és analitzada seguint estrictament la normativa europea a través d’un laboratori extern i, a més, diàriament es fan controls interns. En total, es controlen més de 50 paràmetres que determinen si és potable. L’aigua d’Olesa compleix al 100% tots els paràmetres que es requereixen.
Els paràmetres de l’aigua d’Olesa
En la taula es poden veure alguns dels paràmetres més rellevants de la nostra aigua, els seus valors i una petita explicació per entendre millor els conceptes que hi apareixen:
- El clor s’utilitza com a desinfectant i segons l’OMS és la millor manera de desinfectar l’aigua. El clor lliure, doncs, ens assegura una aigua neta i potable. A vegades, aquest desinfectant pot donar un sabor a l’aigua, i per tal de minimitzar-lo, podem posar l’aigua en una gerra i deixar-la reposar, o inclús posar-la a la nevera per eliminar completament el seu gust.
- Els sulfats i els nitrats són compostos que es troben naturalment a la majoria d’aigües. En el cas dels nitrats, la seva concentració es pot veure afectada per l’ús de fertilitzants o per la presència d’activitats porcines. L’aigua de la cooperativa presenta nivells baixos que asseguren una aigua de qualitat.
- L’aigua d’Olesa té una duresa mitjana, i conté sals de calci i magnesi, que ens poden ajudar a cobrir les necessitats de calci i magnesi del nostre organisme.
- Els trihalometans són un subproducte que es genera de la cloració. Per la reducció d’aquests, la CMO va instal·lar aparells de diòxid de clor, a la planta potabilitzadora i al dipòsit de creu de beca. El diòxid de clor és un desinfectant que no genera aquest subproducte i per tant, s’obté una aigua de més qualitat. A més, el filtratge amb carbó actiu vegetal també redueix la concentració d’aquest paràmetre. Als dipòsits, el valor mitjà de trihalometans és de 36 mg/L.
L’aigua d’Olesa, també és econòmica i sostenible
Més enllà de ser una aigua segura i de qualitat, el model de gestió de la cooperativa fa que també pugui ser econòmica i sostenible. Pel que fa al preu, el cost mitjà de l’aigua envasada que es pot comprar als supermercats és de 0,44 euros cada litre, mentre que el preu de l’aigua d’Olesa és clarament inferior: de 0,0015 euros cada litre. Alhora, la cooperativa està caminant cap a l’autoconsum energètic verd i ja ha instal·lat plaques solars de fins a 100 kWh d’energia a sobre els dipòsits d’aigua. També ha reduït l’ús de plàstics en el funcionament de l’explotació.