Expansión, 4 d’octubre, article opinió Marc Mussons
Necessitem un país on les nostres empreses cooperin, i les persones també.
Segurament hi ha formes jurídiques d’empresa que s’adapten millor a la complexitat naixent del nou model econòmic que tot ho està canviant. És cert que una cooperativa té més facilitat per a la intercooperació, entesa com una aliança empresarial dirigida cap a l’assoliment d’un objectiu comú. Però desgraciadament, els nostres models empresarials s’acosten més cap a un entorn competitiu, d’afany de lucre individual i de cops de colze, que cap a la cooperació. L’individualisme empresarial, de vegades fet per necessitat o per desconfiança de l’entorn, està lluny dels valors que la societat ens demana. És el moment d’unir esforços, de fer créixer la societat i el teixit econòmic, de desplegar una xarxa d’interrelació, de comunicació i d’enfortiment, sense recels ni pors, i tenir clar que si sumem esforços, en lloc de fer-los competir, en sortirem més reforçats.
Mentrestant, de forma inexorable i en silenci, el nou model econòmic ens ha arribat. La crisi ens ha portat a un canvi estructural, que ens ha fet mudar la pell i que apunta exactament cap al costat contrari d’on érem. El nou model és propici per assolir fites i crear nous projectes cooperant amb altres empreses. Els gestors han de ser conscients que en un moment on els comptes de resultats necessiten minorar costos (per equilibrar les disminucions de marges i de facturació), és bàsic i essencial poder compartir-los.
De fet, un exemple il·lustratiu de cooperació, fou creat al 2008 per Clade: la creació del fons d’inversió Sicoop, destinat a les cooperatives que necessitessin finançament. El més curiós d’aquest cas d’intercooperació és que foren les mateixes cooperatives, juntament amb fundacions i societats anònimes laborals, les que injectaren importants quantitats de capital en aquest fons, amb l’única finalitat de poder prestar aquests diners en forma de capital propi a les cooperatives més petites i que no tenien un accés digne al crèdit.
La doctrina ens parla de cooperació, com aquella integració del co, i de l’operació. Entès el co com a la participació activa de les persones en el projecte; i l’operació com a la necessitat implícita que el projecte sigui rendible i beneficiós pel conjunt de la societat. Doncs bé, seguint amb el mateix exemple, ens trobem que un dels criteris per rebre aquest finançament cooperatiu és també singular i diferent a altres formes de finançament més convencionals. Es presta a la cooperativa no només en funció del seu projecte empresarial de futur, sinó també, i molt especialment, es dóna l’acord quan es coneixen quines són les persones i els gestors que dirigeixen la cooperativa. És aquesta confiança cap a les persones un dels senyals d’identitat més significatius del cooperativisme, i del co.
I aquest només és un petit exemple, molt específic i financer, d’un projecte d’intercooperació, on la crisi i el nou model econòmic hi ha tingut molt a veure.
Marc Mussons, Director de Clade